dissabte, 12 de juny del 2010

Blanca

No li va costar gaire adonar-se que li estava posant les banyes, la Blanca era una tia amb intuició que estava al cas de tots el detalls. Només li va caldre un cop d'ull al mòbil, una nit quan ja ell dormia. No ho havia fet mai aixó de xafardejar el telèfon del seu marit però volia comfirmar les seves sospites i clar, les va comfirmar.
Va pensar en montar un escàndol i engegar-ho tot a la merda, però s'ho va repensar, va respirar fons i va decidir aprofitar la situació, va recordar allò típic que la venjança es serveix freda i esperar el seu moment.
Al cap d'una setmaneta va començar el primer acte de la seva particular venjança. Es va arreglar com mai ho havia fet i amb l'excusa d'una trobada amb excompanyes d'escola va sortir de cacera, a buscar un bon o mal tio per coronar amb banyes al seu marit.
Va anar a un bon restaurant, on va sopar soleta, sense estalviar en res, esperant l'hora d'anar a un local modernillo on es podia pillar el que ella volia, segons l'hi havien dit. El vi del sopar i el xupito que va fer allà mateix la van fer agafar un taxi que la va deixar a la porta del local en qüestió.
Va entrar i va anar de dret als seveis on es va arreglar el cabell, es va recolocar els sostenidors i es va donar una segona mà del perfum francès que el marit li havia regalat. Cinc minutets després estava ja a la barra demanant el seu combinat preferit i mirant si veia alguna cosa interessant per acabar bé la nit.
La cosa es va començar a espatllar quan una veu femenina i coneguda li va dir "com estàs guapa? que fas fer aqui?". El cap de la Blanca va trobar una excusa que tampoc va convèncer la seva amiga Maite que es va asseure, també sola, en una taula a uns metres d'ella.
La Maite no era una de les seves millors amigues, es veien de tant en tant i amb poca conversa, més que res per que vivien al mateix barri i coincidien alguna vegada al tenir mateixos horaris.
El pla de la Blanca perillava, la Maite no es movia d'aquella taula i el fet de trobar un tio allà i que la colega ho pilles no li feia gràcia, no era el que ella volia.
Quan la Maite se li va tornar a acostar, no li va sorprendre la pregunta "encara sola?" sino la mà calenta d'ella dissimuladament posada sobre la seva cuixa buscant camí sota la seva faldilla. I més sorpresa quan els dits de la Maite li fregaven el cony per sobre les calces i una llengua humida entrava a la seva orella.
L'humitat que travessava ja les calces va fer somriure la Maite i amb un "anem a pentinar-nos" van anar cap als serveis agafades de la mà. Evidenment més que pentinar-se es van despentinar. Tancades en un dels 4 lavabos van començar a menjar-se les boques mentre les 4 mans no paraven de recorrer els dos cossos amunt i avall, de davant a darrere, sense parar.
Era evident que no era la primera experiència d'aquell tipus de la Maite, la Blanca es deixava fer, volia més, i també volia fer. Mirava i sentia com els dits i la llengua de la Maite fregaven i entraven per tots els forats del seu cos, sense dir-se res, contenint els gemecs i crits. No va trigar gaire estona ha tenir un dels millors orgasmes de la seva vida. La Maite, encara agenollada, la mirava amb un somriure burleta.
Recordant el que havia vist feia uns minuts la Blanca va pendre el cos de la Maite i es va esforçar per estar a l'altura, i va estar-hi, l'orgasme de la Maite va ser tant o millor que el seu.
L'endemà al matí la Blanca estava radiant, una mica cansadeta però amb una cara de felicitat com feia dies que no tenia. El marit li va demanar com havia anat la trobada, i ella "bé, una bona conversa", "dones, no pareu de fer anar la lengua" va dir ell.
Somrien amb el café amb llet a la mà "ben cert " va dir ella.

4 comentaris:

Albanta ha dit...

Uhmmmm, aquestes trobades d'amigues són cada vegada més engrescadores...
Per cert... vaig a remirar en l'agenda per veure si encara conserve els telèfons d'aquelles amigues... Siiiiiii, les trucaré ara mateix!!!

Damisel·la ha dit...

Trobava a faltar aquestes històries. Mmmmmuacks

anubis ha dit...

No crec que un acte de venjança pugui despertar cap somriure l'endemà, és mes aviat un acte desesperat i autodestructiu. Bé, no cal entrar en segons quins temes, la historia com sempre té un punt morbós. Ja tocava!

Damisel·la ha dit...

És el meu ordinador o és que Blanca dura massa? Ja no tinc ni ungles ni dits.....