Vaig caure a l'infern ara farà prop d'un any.
No em cal buscar raons o excuses, causes o defectes. Sencillament hi he arribat.
De totes les caigudes, per accidentades o doloroses que siguin, ens aixequem més o menys adolorits o recuperats.
Ara com ara, més recuperat, visc en aquest infern particular, cada cop més familiar i conegut.
A Malak el vaig trobar fa uns pocs mesos en una finestreta, una llum en una nit sense lluna ni estels. Em va dir que ell, Malak, va trigar 7000 anys ha sortir del seu infern.
Espero que jo no trigui tant
3 comentaris:
"Ara com ara, més recuperat, visc en aquest infern particular, cada cop més familiar i conegut."
Dius que ets en una montura fàcil, i que ja saps muntar-la sense brides?
I no t'avorreixes?
A l'infern hi ha vent?
I si n'hi ha, el vent esvaeix el fum?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
L'infer només pot ser infern si no ets capaç d'apartar la vista de les flames, més amunt hi ha la terra, la llibertat, i la felicitat t'hi espera. Només tu la pots anar a trobar.
7000 anys és massa temps...
Estimat Malak, mira amunt, segur que trobes la sortida.
anubis
Prova a no veure-ho com un infern, segur que hi han mans que et poden i et volen ajudar.
Sort, endavant!!
Una abraçada Malak
Publica un comentari a l'entrada