dijous, 25 de febrer del 2010

La setena copa

En Pol, solter, a la vora dels 40, ben plantat, sortia de la feina per anar al local on es trovaba amb els colegues per veure el barça. Partit especial, una altra final i si es guanyava hi hauria festa i grossa, pensava.
La Paula era casada, uns 34 molt i molt ben posats, no li calia treballar, el seu home era gent de pasta, i l'havia plantada un parell de dies per un collons de partit de futbol, afició o droga, com ella deia, que no soportava.
A les 7 de la tarda en Pol ja era a primera graderia del local, arran de la televisió per davant, i a un parell de metres de la barra, la millor posicio del local. L'acompanyaven 3 col.legues, 4 birres plenes i 4 ja de buides.
La Paula aquella hora ja estava encesa, emprenyada, no li agrada el futbol, però hagués anat molt de gust a veure el partit i passar un parell de dies amb el seu marit. Es veien poc i uns dies que ell no treballava preferia passar-los en un partit de futbol amb uns companys de feina passant d'ella.
Quasi les 8 i en Pol i els col.legues ja tenien un equip d'ampolles de birres, amb suplents inclosos, buides. El local començava a estar ple de gent, esperant que en mitja horeta comences el partit i la festa.
A la mateixa hora la Paula estava farta de passejar pels carrers i la set li va fer buscar algun lloc per pendrès un gintònic i relaxar-se una mica. Capficada i maleïnt a la seva parella va entrar al local directe cap a la barra i va demanar la primera copa. En Pol, amb el cap ja ple de birres i futbol, ni tant sols la va veure allà al costat recolzada a la barra.
Després del segon gintònic la Paula es va situar i va veure on estava, en un bar ple de gent cridant, insultant, cantant i bevent. La ginebra començava a treballar, va somriure al cambrer mentre li demanava la tercera ronda i es va girar cap a la tele.
Despés de 20 minuts de joc dolent però emocionant arriba el primer gol del barça. En Pol bota de la cadira, alça els braços, crida i abraça tot el que troba al seu voltant, la tercera abraçada és per la Paula que amb la quarta copa a la mà sembla més fanàtica que en Pol.
Mitja part de la final, altra ronda de birres a la taula, i una altra gin a la barra.
En els següents 45 minuts, 2 gols més del barça, en el primer més abraçades i crits entre en Pol i la nova aficionada, en el segon coses mes series, una morrejada que dura el que duren les diferents repeticions que fan del gol.
Final del partit i esclat d'alegria de tot el local, cants, samarretes onejant, cava i una parella que ho celebra besant-se i fotent-se mà.
La Paula l'agafa de la mà i el porta cap al carrer, l'estira rient i cantant l'himne d'un club que sap tothom. Entren al pis de la Paula i comença un altre partit. Un partit que com una gran final te de tot, escalfament, presentació, música, joc brillant, joc brut, insults, consells, jugadors que fan servir massa la llengua, entrades per davant, entrades per darrera, joc tècnic, mitja part, més entrades per davant i per darrera, ocasions fallades, fores de joc, i sobretot, molts gols. Acaba el partit i el jugadors, com sempre amb esportivitat, es saluden, recullen la copa i un d'ells abandona el terreny de joc.
Dos partits de lliga i una altra final, després d'una temporada perfecte, en Pol seu en una terrassa. La veu ja des de lluny, acostant-se cap a ell amb la seva parella. Passa pel seu davant amb un somriure als llabis mirant-lo i sense dir res. En Pol somriu mentre ella passa de llarg, crida al cambrer i, tot que no és lo seu, demana un gintònic tot recordant el millor partit que havia vist mai, tot i que no fos de futbol.

3 comentaris:

anubis ha dit...

M'agrada massa poc el futbol i massa el sexe com per englobar-los l'un amb l'altre, pero reconec que la metàfora és brillant, m'ha fet molta gràcia. Això si, no m'imagino en Pol cridant gol al escórre's,... potser la meva imaginació va massa enllà...

Futbol... quantes relacions hauran començat i acabat per culpa d'una pilota...

Una abraçada.

anubis

Albanta ha dit...

Pobra Paula!!! Fugint d'un futbolero cau en mans d'un altre!!
Però bé, jo també triaria el segon....
Un petò

Rita ha dit...

Un bonic relat!

Vinc del bloc de l'Albanta, allà t'he vist i he vingut de visita. Tornaré! :-)

Benvingut a aquest món fantàstic!