Cartes

Aquella tarda, com moltes altres, estava assegut davant el televisor. Un canal d'aquest de 24 hores d'esport, on podies veure des de futbol a una interessantíssima partida de bitlles, passant per curses de cotxes o unes increïbles partides de billar.

Havia lluitat molt per evitar arribar allà on estava. Havia lluitat ell i tots els seus.

Feia un any que començava un joc que li feia apostar la vida en una partida en la que necessitaria bones cartes i molta molta sort.

Tenia varies cartes per jugar, totes amb noms que feien por, que indicaven la dificultat de la partida que tenia entre mans, quimioteràpia, radiació, cirurgia,... Cartes que feien por a ell i a tots els seus, que seient al seu costat en aquella taula on només hi havia un altre rival, això sí, un rival que havia posat una gran aposta sobre la taula.

No es va espantar, tenia joc i ajuda per jugar i va jugar, més ben dit havia de jugar. Sense por, posant una altra carta quan perdia l'anterior, aguantant malestar, caiguda de cabell, vòmits, dolor, desànim, millores, davallades,...Carta rere carta, sense por, en una partida, mai més ben dit, a vida o mort.

Un any després, esgotat però desitjant encara guanyar, deixava i perdia la darrera carta sobre la taula. Havia perdut sí, però havia jugat fins al final.

Davant el televisor mirava com uns esquiadors feien salts des d'un trampolí. L'acompanyava un respirador i un gota a gota endollat al canell. Només esperava que algú entrés i reclamés la poca vida que ja li quedava. Esperava... No sabia què esperava, no sabia com seria aquell moment, o aquella persona, o aquella cosa, o aquella llum, o aquella foscor, o aquell viatge, o aquell soroll, o aquell silenci, o....

Només sabia que podia venir quan volgués, que ell havia acomplert, que havia jugat net amb tot el que tenia a la mà, amb totes les cartes que havia tingut al seu abast.

Amb l'ajuda d'aquell gota a gota esperava tranquil, sense por, havent perdut una partida que tothom més tard o més d'hora, amb unes o altres cartes, acaba perdent.

Un saltador deixava enrera el trampolí, creuava amunt un cel blau i ell tancava els ulls.
No va veure com baixava i lliscava suaument sobre la neu.

Va per tu.