dilluns, 8 de març del 2010

Barcelona

Diumenge algú em va dir que esperava una entrada, i sí, crec que l'ocasió la mereix.
Quarts de 6 i ja havia vist un Michael Jackson, 2 àngels, 2 gàrgoles, un grup de ball, peixos, ocells i molta molta gent. A part de la televisió aixó es pot veure a les Rambles.
La trobada allà on la temporada passada hagués celebrat 8 festes i on espero n'hi hagin aquesta.
Trobada a 4 per un cafè. Una parella d'enamorats i dos espectadors de luxe, jo un dels espectadors privilegiats, i una fantàstica guia turística i de la festa de Barna.
Lleugera passejada per la ciutat. Pel camí més gent, més peixos, molt riure, molt amor, un grup de tambors i eviedentment una protesta laboral a Sant Jaume.
El primer local semblava tret d'una serie de tv de principis dels 80, les taules, la decoració, el cambrer, la seva mare, els preus,....només dues pantalles planes trencaven l'encant. Un lloc ideal per una bona conversa, més amor i més riures.
Segon local. Tranquilet, música tant suau com una il.luminació trencada pel flaix d'una càmara. La guia i jo miràvem una pel.lícula on els protagonistes tindran segur un final feliç. Copes, fotos, riures i una convidada a la festa. D'un cafè a un sopar.
Buscant lloc per sopar en una Barcelona de nit, que continua plena de gent arreu i unes joguines acolorides que pugen cel amunt ràpidament i baixen suaument esperant unes mans que les recullin.
Local petitó per sopar, per un bon sopar. No diré la frase amb que es defineix la parella però és ben certa, almenys aquesta és la meva impressió.
Cap al tard diem adéu a la parella, acaben la festa una estoneta abans que jo fagi l'última copa en un lloc tranquilet i bona companyia.
De la resta de la ciutat? Barcelona en colors de Gerard Quintana ho explica millor del que ho faria jo.
Gràcies per un dels millors cafès que he fet ultimament.

4 comentaris:

Damisel·la ha dit...

Silenciós amb somriures nerviosos, mirades D'estranyesa amb olor dE misteRi i precaució amb una tranquil·litat aparEnt observa la pel·lícula mentre algú el guiava penSant en què pensava...

Albanta ha dit...

Sens dubte una trobada per recordar.
I Barcelona, ciutat màgica per qui com a mi. evoca tants records propers encara.

tocat ha dit...

Amb moltes ganes de trobar-nos, juntament amb una peli molt bona, uns moments únics, unes enormes riatlles que no recordava ja el que eren... es va convertir amb un dia més que més genial!
Gràcies a vosaltres va estar posible!

Ïs ha dit...

M´encanta, i despres de quatre anys, em pregunto, com es definia aquesta parella? ;)