Purple Rain

Una nit com tantes, asseguda davant el teclat i la pantalla. Sola com sempre en aquell pis petit. Tenia ganes d'escriure alguna cosa. Sempre li havia agradat escriure però feia una temporada que rès li sortia del cap.

Aquella nit era diferent, o si més no la plantejava diferent. Havia arribat xopa d'una pluja que l'havia arreplegat a mig camí de casa. La dutxa d'aigua calenta la va deixar com nova i la copa de vi que preparava li venia molt de gust. Sentia el sò de la pluja mullant i refrescant els carrers. Només li faltava una coseta, alguna cosa que donés vida a uns auriculars que ara no deien res. Va mirar per la finestra i va saber què tenia que posar.

Els primers acords de guitarra van sonar abans que el príncep comencés a recitar-li unes paraules de sobra conegudes per ella. Una de les seves cançons preferides.

Un glop de vi, una mirada a la pantalla en blanc i llavors va notar-ho, ja no estava sola. Alguna cosa s'agitava darrera seu, en silenci. Va girar el cap i no va veure res, no es va preocupar, sabia que tard o d'hora seria allà, darrera seu.

Una mica més de vi.

Una alenada calenta al clatell li va fer saber que ja era allà, al seu costat. El príncep i una guitarra continuaven en la seva oïda, però cada cop menys en el seu cap. Llavors una veu tranquila, serena i suau va xiuxiuejar mentre unes mans calentes s'arrepenjaven en les seves espatlles. Va tornar a girar-se. No el veia però era allà.

Els seus dits van començar a explicar el que li passava pel cap. El xiuxiueig a cau d'orella, la mà que apartava els seus cabells permetent que uns llabis humits li besessin el clatell, una llengua que s'enroscava amb la seva, mans que lliscaven per dins la roba fins als seus pits durs i calents, que començaven a jugar i pessigar uns mogrons drets...

Ufff, va parar d'escriure. La pluja continuava caient al carrer. La pantalla ja no era un full en blanc. El va tornar a buscar amb la mirada, però continuava sense veure'l, no li calia, el notava darrera seu.

Quan una de les seves mans va resseguir-li el cos cap al melic, els dits d'ella van tornar a parlar. El cos d'ell enganxat al seu, el seu alè calent, les mans melic avall trobant el seu sexe, acaronant-lo, una llengua llepant el seu coll, unes paraules parlant de desig i plaer, dits que ja no acaronaven sinó que buscaven el camí per entrar allà on ella desitjava,...

Va deixar d'escriure altre cop. Sabia que aquella nit ja no hi tornaria. Va acabar d'un glop la copa de vi i va tancar la música. Va anar a l'habitació, continuava sense veure'l, però sabia que ell l'acompanyaria fins el llit.

Es va estirar al llit esperant-lo per acabar una història que va omplir una pantalla i una nit. Segur que vindria al seu costat.

A fora continuava plovent.