Un somriure

El local estava força bé. La Magda no hi havia estat mai, però una de les seves amigues sí, i van decidir anar allà a fer un got i xerrar una estoneta més després de sopar. Música agradable, la gent justa, il.luminació suau, sí, el local era guapo i s'hi estava força bé.

Feia mesos que la Magda no sortia i tant el sopar com les copes se l'hi havien posat tant bé com la conversa intrascendent amb les tres amigues. La seva camisa blanca, la seva faldilla no massa curteta i unes mitges negres la feien sentir estupenda.

L'hi va demanar la cigarreta acostant la boca a la seva orella, espantant a la Magda que no ho esperava. Segur que era més jove que ella, veu suau i una colònia que no va arribar a identificar. Sorpresa encara, ella va girar-se un xic i li va dir que no, que no fumava. Un cap problema i un somriure van fregar-li els llabis abans de deixar-la allà encara mirant una cara que ja no hi era.

Alguna cosa la va inquietar des d'aquell moment, i no era pas una mala sensació. No sabia si era el somriure o aquella olor que encara li voltava pel cap. Girava el cap a dreta i esquerra buscant i esperant veure aquella cara un altre cop. No la veia. El local era llarg i anava fent racons, que no li deixaven trobar el que buscava. No sabia perquè, peró volia tornar a veure aquell tio, alguna cosa dins seu li demanava.

Amb un vaig al lavabo, es va aixecar de la taula i caminant pel local, buscant uns serveis que no necesitava , va començar a buscar-lo. Va passar de llarg la porta de senyores mirant moltes cares que no li deien res. Has fet tard, va pensar, i llavors reculant va anar cap als serveis. Sortint, després d'arreglar-se el cabell davant del mirall, el va trobar davant seu, el mateix somriure, la mateixa olor. Un buscaves a algú? li va tornar a fregar els llabis, i ella nerviosa , no va poder dir res més que un no mentider.

Li va agafar la mà dient, anem? Sense dir res, ella el va seguir agafada a una  mà que la prenia suaument.

Fora el local van arribar al cotxe d'ella, es va asseure al volant i ell al costat. Ja no eren nervis el que ella tenia, ni por. Curiositat, calor, desig,... no ho sabia.

On anem? va demanar ella. Estàs sola? va ser la resposta.

Va enfilar direcció cap al seu pis, un quartet d'hora per carrers foscos i haurien arribat. Ella esperava, desitjava aturar-se abans, que ell li demanes o la fes parar en qualsevol racó fosc del trajecte. Tenia ganes d'ell i encara no entenia ben bé perque.

Ell continuava en silenci sense ni tant sols mirar-la. El quartet d'hora havia passat i el cotxe entrava al garatge comunitari del bloc de pisos. Va parar en la seva plaça, una plaça poc il.luminada, i van sortir del cotxe.

Ell no li havia dirigit la paraula en tot el trajecte i continuava igual. Ell se li va acostar i un vols pujar a pendre alguna cosa va sortir de la boca de la Magda.

La va empenyer fins la pared i un tot el que vull és aquí, seriós i sec la va excitar de manera inesperada.

Tranquilament ell es va agenollar davant d'ella, va passar les mans sota la faldilla i li va fer lliscar el tanga mitges avall. No va tenir temps de dir res, la llengua d'ell ja estava tastant el seu sexe humit i excitat.

El va deixar fer sense protestar, la veritat és que en tenia moltes ganes. Va aixecar una cama i l'ha passà per sobre l'espatlla del noi. El camí de la llengua es va aplanar i ella es va tinguer de mossegar els llabis per evitar cridar.

Calor. Es va descordar ella mateixa la camisa i mentre una mà apretava el cap del noi, l'altra s'humitejava amb els llabis i començava a fregar els pits.

Llengua.  No parava d'entrar i sortir, de girar, de fer-li perdre el cap, d'agitar la seva respiració, de mullar-la cada cop més.

Plaer. Com feia molt temps no l'havia sentit, de sentir-se atractiva, desitjada, menjada.

Es va despertar al cap d'unes hores mig despullada encara dins el cotxe, sola, suada, satisfeta, d'ell ni rastre, bé sí, el record d'un somriure i l'olor d'una colònia que no oblidaria mai més.